diumenge, 25 de desembre de 2011

xeringa

[ʃeɾíŋga] subst. f. 1. Instrument destinat a la introducció o l'extracció de substàncies líquides en conductes, cavitats o teixits de l'organisme, consistent en un canó o un tub de vidre, plàstic, etc., acabat en un canonet més prim al qual s'hi acobla l'agulla , el trocar, etc. i dins el qual hi ha un èmbol que permet omplir-lo per aspiració i expel·lir després el líquid aspirat.
ex: El practicant bollia la xeringa de vidre en alcohol.
cast. jeringa, jeringuilla.
2. Instrument per a donar lavatives, per a injeccions, per a omplir embotits, etc.
ex: Aquells metges d'opereta acaçant el malalt imaginari amb la xeringa a la mà! Què còmic!
cast. jeringa
ETIM.: ant. siringa, xiringa, del llatì syrĭnga, 'lavativa', i aquest, del grec sỹrigx, sỹriggos 'canya, flauta'.
xeringa