[maɾmoláɾ] renyar, bonegar v. 1. Dir a algú paraules de reprensió, de queixa irada, mostrant irritació; dirigir a algú paraules de blasme sever per alguna falta que ha comés.
cast. reñir, regañar, reprender.
2. Parlar entre dents o en veu baixa, sobretot en to negatiu.
ex: No està mai conforme. Sempre va per ahí marmolant.
cast. refunfuñar.
ex: Este xiquet sempre en fa alguna, com si buscara que el marmolaren.
ETIM.: del llatí murmurare, 'murmurar'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada