dimecres, 28 de novembre de 2012

empilotar

[ampilotáɾ] amuntonar, amuntegar, enforfoguir v. 1. Fer pilots, muntons desordenats; acumular.
ex: Han empilotat totes les carpetes velles en un racó. 
2. pron. Acumular-se; ajuntar sense ordre, sobretot si hi ha poc espai.
ex: Allí s'empilotaven vora tres mil persones.
ETIM: construït sobre pilot amb el priefix en- 'reunir en un lloc o d'una forma'.
MCGM