dijous, 27 de juny de 2013

*farnir

[faɾníɾ] fornir v. tr. Proveir d'allò que cal o convé tenir. 
ex. El va *farnir a regals; el va deixar ben proveït; li'n va fer molts. 
cast. proveer, abastecer. 
ETIM.: del gòtic frumjan, ‘abastir’, probablement per conducte del fr. fournir (DCVB). 
ant. fromir, alterat després en formir i fornir, probablement del germ. fràncic *frumjan 'ser útil, profitós' (GDLC).
El pas de [o] a [a] es fa segurament per contaminició de farcir, per tal de marcar l'excés.
MCGM