dissabte, 3 d’agost de 2013

*assisser

[asiséɾ] necesser subst. m. Estoig on es guarden els estris propis d'un treball determinat, especialment d'afaitar o de pentinar-se.
ex. Mare! Ha vist el meu assisser?
cast. neceser
ETIM.: pres del fr nécessaire, ‘necessari’. 
hipòtesi de la caiguda de la n- en etapes diferents de l'evolució de l'idiona hi ha molts fenòmens ben documentats de fluctuació de fomenes de l'article que s'incorporen al subst. (p. ex. la nou > *l'anou) o del subst. que se n'eliminen per considerar-los una part integrant de l'article (p. ex. el ben documentat l'obisbe > lo bisbe). Normalment solen ser fonemes vocàlics. En el nostre cas la confusió vindria donada pel fonema consonàntic /n/ de l'article indefinit un dins de la cadena [un/neseséɾ] >  [un/aseséɾ] >  [un/asiséɾ] i lògicament  [l/asiséɾ]
diàleg de l'informant 
bagulet (cast. plumier) pels estris escolars o pels d'endreçar-nos (cast. neceser). 
No ho he vist mai escrit i no ho trobe enlloc. 
MCGM