divendres, 23 d’agost de 2013

escarba-armaris

[askaɾβaɾmáɾis] subst. m. i f. Persona tafanera activa, curiosa, que procura veure o saber coses d'altri mirant a llocs indeguts.
ex. Amaga-ho bé, que la meua filla és una escarba-armaris!
ETIM. construït amb la forma escarba, 3a pers. del pres. d'indicatiu del verb escarbar (prés del cast. –d'etimologia desconeguda), 'remoure amb insistència' i de armari, pres del ll. armarĭum, 'moble tancat' que servia en principi a guardar les armes.