divendres, 20 de maig de 2011

cantellut

[kanteʎút] adj. cantelluda (f) Que té cantells, arestes o caires.
Ex: Va agarrar una pedra cantelluda i li la va tirar.
cast. esquinado, anguloso.
ETIM.: del llatí canthĕllu, derivat dim. de canthus (del grec κανθός), ‘angle’, ‘vora’.
XL