dijous, 30 de juny del 2011

estufit

[astufít] subst m. 1. Acte d'estufir.
Ex.: De tant de riure amb la boca plena, li va eixir un estufit.
cast. rociada, espurriada.
2. Esternut.
Ex.: Estava tan constipat que des del carrer es sentien els estufits.
cast. estornudo.
3. Rebuf; expiració d'aire per la boca en senyal d'impaciència o d'enuig, en particular del gat.
Ex.: Va pegar un estufit i va tancar la porta.
cast. bufido.
4. Respost aspre i en to de renya.
Ex.: Quan li vaig preguntar per sa mare, em va pegar un estufit.
cast. tarascada, achuchón.
ETIM.: vegeu estufir i estufar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada