dijous, 7 de juliol de 2011

*anou

[anɔ̞́w] subst. m. nou ( f.) 1. Fruit de l'*anouer o noguer, de forma globosa, de tres a quatre cm. de diàmetre major, amb clovella dura y el bessó dividit en dues meitats (grells o grills) separades per un tabic prim.
cast. nuez.
2. *anou del coll Protuberància formada a la part anterior del coll pels cartílags de la laringe.
cast. nuez de Adán
ETIM.: del llatí nūce, mat. sign. de nux, nŭcis, amb canvi de la ū en ŏ (*nŏce) produït probablement per creuament amb el cèltic knŏva, mat. sign. (segons J. Coromines). El fals prefix a- és resultat de l'aglutinació de la -a de l'article femení, per haver-se interpretat la nou com si fóra l'anou. El pas al masculí es troba afavorit per la terminació del mot, més pròpia de noms masculins que de femenins.