dijous, 7 de juliol de 2011

bufa

[búfa] subst. f. 1. bufeta Òrgan muscular i membranós, semblant a una bossa, on es deposita l'orina segregada pels ronyons o la fel del fetge.
Ex.: Ai que em pixe! Tinc la bufeta a punt de rebentar!
cast. vejiga.
2. Globus
Ex.: Tres bufes, una pesseta a cal Quixalo.
cast. globo
3. Bosses que queden després d'encollar malament.
Ex.: No veus que la xapa està plena de bufes?
4. Inflor que es forma en el pa mal cuit.
Ex.: El pa d'eixe forn té massa bufes.
5. Ventositat que s'expel·leix sense soroll. Llufa.
Ex.: Es va tirar una bufa i les finestres estaven tancades.
cast. follón.
6. Vanitat, aparença vana.
Ex.: Mare! Des de que té *dinés, no veges tu quina bufa! 
7. Embriaguesa 
Ex.: Va agarrar una bufa de categoria.
8. Embotit.
vegeu garró
ETIM.: de l'arrel buff-, onomatopeia de l'acció de bufar o expel·lir l'aire.
embotit en forma de bola, i sabor paregut a la botifarra de carn.
MCGM, PSM, JC, RMS