dilluns, 11 de juliol de 2011

manxa

[máɲʧa] subst. f. 1. Instrument per a fer vent o donar aire, consistent en una caixa que té dues cares rígides i les altres flexibles, i pel moviment alternatiu d'expansió i contracció d'aquestes produeix l'absorció d'aire per un orifici i l'expulsió d'aire per un altre conducte més estret.
cast. fuelle.
2. manxa (o manxes) de l'orgue: la que serveix per a donar aire als canons d'un orgue.
ETIM.: del llatí mantĭca, ‘saquet’.
Les dues manxes de l'orgue de la parròquia de Santa Maria destruït durant la guerra civil de 1938 encara es troben tancades dins d'una caseta a la teulada del temple.