dijous, 1 de setembre de 2011

*avon

[avón] vulgarisme on, a on adv. de lloc, indica la situació o la direcció del moviment.
ex: A saber *avon la trobaràs.
cast. donde, adonde, en donde
a. Precedit de la preposició de, indica el lloc d'on procedeix el moviment.
ex: *D'avon vens a estes hores?
cast. de donde
b. Precedit de la preposició per, el lloc a través del qual o al llarg del qual es realitza el moviment.
ex: Passa *per avon *vullgues.
ETIM.: del llatí ŭnde, amb la preposició ad que en el llatí clàssic tenia el significat de 'lloc de procedència o la cosa que origina un fet', però que en el llatí vulgar i tardà anà prenent els usos i accepcions descrites. 
hipòtesi:
El rebuig d'unir sons vocàlics amb punts i modes d'articulació que no semblaven ser adients va generar a la parla vulgar el so atàvic labiodental [v].