[aŋkonáɾ] v. tr. i pron. Irritar, estar molt encès de malícia; prendre mania de forma obsessiva.
ex: Es va enconar *en aquell xiquet i no el deixava viure.
cast. enconar.
ETIM.: pres del mateix verb cast. enconar del llat. inquināre, tacar, contaminar, corrompre, en llat. vulg. 'aviciar'.
diàleg dels informants:
diàleg dels informants:
–L'expressió d'enconar jo sempre l'he relacionada amb la intenció de dir que una persona ha pres una voluntat certament obsessiva per alguna cosa o per algú.
–*anconat és una persona amb una obsessió que pot tornar-se patològica:. Neruròtic obsessiu, monomania (com la poesia de El corb de Poe).
–*anconat és una persona amb una obsessió que pot tornar-se patològica:. Neruròtic obsessiu, monomania (com la poesia de El corb de Poe).
APM, FMB, JNG
I també en «Berenice», un altre conte de Poe, que parla de la monomania. El protagonista està enconat amb les dents de la seua cosina.
ResponElimina