dijous, 1 de setembre de 2011

enconar

[aŋkonáɾ] v. tr. i pron.  Irritar, estar molt encès de malícia; prendre mania de forma obsessiva. 
ex: Es va enconar *en aquell xiquet i no el deixava viure.
cast. enconar
ETIM.: pres del mateix verb cast. enconar del llat. inquināre, tacar, contaminar, corrompre, en llat. vulg. 'aviciar'. 
diàleg dels informants:
–L'expressió d'enconar jo sempre l'he relacionada amb la intenció de dir que una persona ha pres una voluntat certament obsessiva per alguna cosa o per algú. 
–*anconat és una persona amb una obsessió que pot tornar-se patològica:. Neruròtic obsessiu, monomania (com la poesia de El corb de Poe).
APM, FMB, JNG