dimarts, 1 de novembre de 2011

*enredrar

[anreðɾáɾ] vulgarisme enredar v. tr. 1. Enxarciar, agafar amb una xàrcia/xarxa.
ex: Allí estava el pobre pardalet tot *enredrat en un parany.
cast. enredar
2. fig. Enganyar, ficar (algú) en un embolic.
ex: No canviaràs mai! a t'ha tornat a *enredrar!
cast. enredar.
3. Destorbar, impedir l'acció; fer nosa.
ex: No *m'enredreu ara, que tinc molta faena. 
cast. enredar
4. pron. Torbar-se, tardar; obrar amb lentitud.
ex: *T'enredres, t'enredres i, entre unes coses i *atres… perds la noció del temps! 
cast. complicarse, retrasarse
ETIM.: derivat de ret, del llatí rēte 'xarxa' (GDLC) amb el prefixe in- 'estar o posar dins'; o pres del cast. enredar (DCVB). La [-ɾ-] epentètica es genera segurament per a atracció de l'alveolar ròtica simple final [-ɾ] per la  dental fricativa [-ð-], ambdues sonores.