dimecres, 21 de desembre de 2011

aplegar

[apleɣáɾ] arribar vintr. Vindre a trobar-se en un lloc per moció progressiva, tocar al terme del seu camí; atènyer el fi perseguit… Arribar, en general
ex: No vàrem aplegar a cap acord.
cast. llegar 
ETIM.: del llatí applĭcāre, ‘acostar’, ‘unir’, ‘acostar-se’, ‘arribar’, 'fer que una cosa estiga junt a una altra'; de la frase llatina navem ad terram applicare 'posar en sec una nau, atracar una nau' sorgí el sentit català, hui sobretot valencià, de 'arribar', terme inicialment propi de la navegació, 'desembarcar'.
XL, JRC