[deskonseɾtáɾ] v. 1. tr. i pron. Privar del concert o harmonia entre les parts o entre les persones; fer perdre la seguretat, l'aplom.
ex: Sempre que parla em deixa desconcertat.
2. luxar tr. i pron. Fer eixir un os, totalment o parcialment, de la seua articulació.
ex: El va estirar massa fort i li va desconcertar el braç.
ETIM.: del llatí concertare 'combatre, rivalitzar, discutir' amb el prefix de negació dinàmica des–.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada