dilluns, 26 de desembre de 2011

desconcertar

[deskonseɾtáɾ] v.  1. tr. i pron. Privar del concert o harmonia entre les parts o entre les persones; fer perdre la seguretat, l'aplom. 
ex: Sempre que parla em deixa desconcertat. 
2. luxar tr. i pron. Fer eixir un os, totalment o parcialment, de la seua articulació. 
ex:  El va estirar massa fort i li va desconcertar el braç. 
ETIM.: del llatí concertare 'combatre, rivalitzar, discutir' amb el prefix de negació dinàmica des–.