dijous, 8 de desembre de 2011

torba

[tóɾba] subst. f. Vertigen; mareig; torba de cap: rodament de cap previ a perdre els sentits i desmaiar-se. 
ex: Li va agarrar una torbeta i es va morir.
cast. vahido
ETIM.: derivat postverbal de torbar.
vegeu torbar
MTG, LLN, MCGM, CMN