dijous, 8 de desembre de 2011

trinxet

[tɾiɲʧét] subst. m. fig. Trau al cap, ferida com de ganivet al cap. 
cast. chirlo, descalabradura.
ex: Li varen reballar un cudol i li varen fer un trinxet.
ETIM.: del francés tranchet, 'petit ganivet de fulla corba', des del francés antic trenchier (actual trancher 'tallar, partir, capolar'), corresponent literalment al cat. trencar
RMS, VCP, PSM, MCGM