[tarɔ́s] subst. m. Terròs. Persona rústica, mancada d'instrucció i d'educació; persona poc intel·ligent; persona difícil; persona amb certes deficiències naturals.
Ex: *Tarròs, més que *tarròs… No entens res de res!
cat. or. talòs
cast. palurdo.
cast. palurdo.
ETIM.: derivat de terra amb el sufix -òs, que sembla venir d'un sufix llatí vg. *-ocĕum format a imitació dels clàssics -acĕum, -icĕum i -ucĕum.
MCGM, MAFS
Per a mi un tarròs és un tarròs de sucre (perdó per possar el lema com a definició) i també és un muntonet de terra.
ResponElimina