*torrupero

[torupéɾo], [turupéɾo] o [terupéɾo] subst. m. terruper (o terrupero). Terreny pobre.

Ex: Açò és un *torrupero: d'ací no es trau renda.

Peça de roba vella o pesada.

Ex: Quin *torrupero t'has posat, xica?

Persona que porta roba vella.

Ex: Estàs fet un *torrupero, no tens vergonya?

ETIM: incerta, però podria tenir alguna cosa a veure amb terra petrarum: terra pedregosa.

definició provisional

Diàleg dels informants:

– Sí senyor! Mon uelo ho deia quan parlava d'un terreny que era una càrrega dur-lo endavant.

– En ma casa es diu torrupero, quan et poses alguna peça de roba que ja esta molt velleta. Ex. No et poses això que és un torrupero. No et poses això que pareixes un torrupero.

– Jo ho he escoltat en els dos sentits, tant per un terreny difícil de dur endavant, com per una peça de roba vella o pesada; el problema és que jo he escoltat terrupero. I em sembla més adient, perquè supose que vindrà de terra... però clar, cadascú tindrà les seues variants.

– Quan et posaves roba més velleta, et dien que pareixes un turruperet.

– turrupereta, en castellà podria traduïr-se com andrajosa, potser?

CMN, CE, MCGM, NLL, MLC

DCVB: Tros de terra improductiva, dolenta, generalment a un coster de muntanya on no s'hi fa la vegetació (Cardona, Pinós, Solsona, Cerdanya, La Seu d'U., Ribera del Sió i del Llobregós, Terra Alta, Ribera d'Ebre); cast. erial. «La seva terra no val res: no té sinó terramperots!»

Fon.: tərəmpé (or.); terampé (occ.); torompé (Gandesa, Vinebre).

Var. form. terrampaner (Cardona, segons Alòs-Dou citat ap. Aguiló Dicc.).

Etim.: incerta. El terramper o torromper català és un mot germà de l'aragonès torrumpero, i segons Corominas DECast, iv, 510, pot explicar-se pel cast. torrontero creuat amb algun altre mot.

terruper «Terremontero; cerrillo o pequeño cerro. Terreno quebrado y de poco valor» (Marti G. Dicc.). V. terramper.(DCVB)