jugarrí

[ʤuarí] subst. i adj, jugarrina (f) Juganer. Que està sempre jugant.

Ex: Este xiquet tan *jugarrí no faria mai els deures.
cast. juguetón

ETIM.: del llatí iŏcāre, ‘divertir-se amb burles o facècies’, que en llatí vulgar prengué el significat de ‘dedicar-se a un joc’ substituint al clàssic ludĕre, així com iŏcus va substituir a lūdus ‘joc’. amb un acabament poc freqüent en-arrí, que recorda el sufux basc -arri / -ari que expressa la condició, l'estatus. Cal documentar-la.