[konvinensiéɾ] o [konvinensiéɾo] subst. i adj. convinenciera (f) Propi de la conveniència; que actua segons li convé o que busca bones oportunitats; oportunista.
Ex: Quin xic més convinencier. Ara ve i ara no ve.
ETIM.: del llat. convenientia, derivat de *convenència o *convinència, formes vulgars valencianes, per conveniència o convinença.
RM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada