dijous, 2 de juny de 2011

pencar

[penkáɾ] v intr col·loq Treballar o esforçar-se molt en una faena ingrata i no desitjable.
Ex: Tot el dia pencant per quatre perres.
ETIM.: del cast. apencar ‘sofrir’, relacionat amb el cast. ant. pencar «azotar con la penca» (G. de Diego Dicc. 4923 a). (DCVB)
de penca d'origen incert, potser d'un primitiu fulla pe(d)enca, der. de pes, pedis 'peu', ja que les penques solen eixir directament del peu.
JC