dimarts, 12 de juliol de 2011

escabussar

[askabusáɾ] v. cabussar 1. tr. Tirar de cap dins l'aigua.
Ex.: El va estibar el va escabussar a la piscina.
cast. chapuzar, zambullir.
2. Posar davall l'aigua o altre líquid, submergir.
Ex.: Escabussa la mà i trau-me un poc de salmorra.
cast. sumergir.
3. tr. Posar algú amb el cap inclinat, de boca-terrosa.
Ex.: El vaig escabussar a terra i li vaig dir: Digues "Mare, em cague".
4. pron. Enfonsar-se de cap dins l'aigua.
Ex.: S'escabussava des de les roques.
3. per extensió Estar capficat.
Ex.: Sempre està escabussat en el llibres.
ETIM.: derivat del llatí caput, ‘cap’, amb el complex sufixal -uss-ar;. La forma escapbussar és efecte d'una regressió al mot primitiu que representa una falsa reproducció etimològica, formant una mena de compost amb cap i un element inexistent bussar que ha estat interpretat com si fóra un verb indicador de ‘ficar’ o ‘llançar’.