mec

[mέ̞k] meca (f.) [mέ̞ka] 1. subst. i adj. Bovo, beneitot; estúpid.

Ex.: Estàs mec o què? No veus que t'han furtat l'almorzar?

cast. bobo, tonto.

2. onomatopeia Expressa desaprovació, dubte, amb ironia.

Ex.: I vols fer-ho tu a soles? Mec!

ETIM.: incerta, relacionada segurament amb mè, crit per a cridar els vedells. L'accepció d'estúpid' es troba també en provençal. En 2. sembla voler reproduir el so de la botzina.