dimarts, 12 de juliol de 2011

mec

[mέ̞k] meca (f.) [mέ̞ka] 1. subst. i adj. Bovo, beneitot; estúpid.
Ex.: Estàs mec o què? No veus que t'han furtat l'almorzar?
cast. bobo, tonto.
2. onomatopeia Expressa desaprovació, dubte, amb ironia.
Ex.: I vols fer-ho tu a soles? Mec!
ETIM.: incerta, relacionada segurament amb , crit per a cridar els vedells. L'accepció d'estúpid' es troba també en provençal. En 2. sembla voler reproduir el so de la botzina.