dissabte, 17 de setembre de 2011

bugada

[buɣá] o [boɣá] subst. fvogada 1 Conjunt d'operacions destinades a netejar i blanquejar la roba.
ex: Qui m'ajuda a fer la bugada?
2 Roba sotmesa a la bugada. 
ex: Estén la bugada.
3 fig Neteja. Sèrie d'operacions que tenen per objecte netejar la roba escaldant-la amb lleixiu després de rentada amb sabó.
ex: Hui és dia de bugada.
cast. colada.
ETIM.: d'una forma gal·lo-romànica *būcāta, derivada del gàl·lic būkon, mat. sign. (DCVB)
d'origen incert, probablement del germ., on es troben formes pròximes, especialment el frànc. *bûkôn 'submergir'. (GDLC)
És una paraula en desús entre les generacions més jóvens.
diàleg dels informants: 
–"FER LA BUGADA", trobe que és l'única manera que tenim en valencià/català de dir el que en castellà diuen "hacer la colada". També es diu TINDRE UNA GRAN BUGADA DE ROBA PER LLAVAR... 
–Mentre ha viscut ma uela, en casa sempre es deia "bugada". És que ma uela deia bugà i bugada; sa mare, que jo no vaig arribar a conéixer per poc de temps, emprava -ada per tots els acabaments (deia cansalada, papada, bugada..); d'eixa besàvia en parlaven molt a casa, va morir prou major i deixà la seua empremta. 
–En ma casa continua dient-se hui en dia. 
–En ma casa també. Però jo sempre he dit "bugà". I vosaltres? 
–Parla és la lengua parlada, i bugada s'ha sentit pels carrers d'Oliva al llarg de centenars d'anys fins fa uns anys que va entrar en retrocés, a pesar que ara "bugà" es conserva prou i fins i tot alguns podem dir-la sense complexos (conec ollvans que diuen alegrement *sumo al suc de taronja). Si hi ha gent que l'ha sentida vol dir que s'ha parlat i si la gent que l'ha sentida és viva això vol dir que es parla (si fora una paraula que la datarem sols en escrits evidentment no ho seria).
JB, MCGM, MDRP, PE, FMB