dimecres, 7 de setembre de 2011

fadrí

[faðɾí] fadrina (f.) [faðɾína] subst. i adj. 1. Persona jove, en estat de casar-se; des de l'edat de quinze anys aproximadament fins que es casa.
ex: Té vint-i-cinc anys i encara és fadrí.
2. Persona soltera, que no s'ha casat mai.
ex: Per atendre sa mare es va quedar fadrí.
3. Crescut, major, gran.
ex: Què fadrina s'ha fet la teua filla!
4. Topònim i vulgarisme Riuet del Fadrí per Riuet d'Alfaradí.
ETIM.: del llatí fratrīnus, derivat dim. de frater ‘germà’; aquest derivat llatí vulgar té representants en altres llengues romàniques, per ex. en el francès medieval fadrin‘ grumet, en el bearnès fadrine ‘dona de mala vida’ etc. d'origen incert, probablement . (DCVB)
d'un ll. vg. *fratrīnus, dimin. de frater 'germà', aplicat a frares mendicants joves o llecs, semblantment a l'oc. ant. frairin 'pobre, mesquí' i el fr. ant. frarin 'pobre, mendicant. (GDLC)