dilluns, 21 de novembre de 2011

enllandat

[aɲʎandát] subst. m. Llanda que es posa sobre les portes per a protegir-les de l'aigua.
ex: Han restaurat l'enllandat de les portes de l'església.
ETIM.: derivat del verb enllandar (part. pas.)
vegeu enllandar
PSM