diumenge, 27 de novembre de 2011

sentit (1)

[sentít] sentida (f.) [sentíða] adj1. Sincer, procedent de sentiment vertader.
ex: Es notava que *lo que et va dir era sentit.
cast. sentido
2. Sensible; dotat de sensibilitat.
ex: Què sentit que és. Plora en totes eixes pel·lícules d'amor!
cast. sensible
3. Que se sent molt de les ofenses, renys, etc.; que es considera ofés; dit d'una persona que és molt sensible als retrets, els renys, les rectificacions, les desconsideracions, etc.
ex: Mira si és sentit que és retraure-li qualsevol cosa i ja el tens de morros.
cast. quisquilloso, sentidoofendido, disgustado.
ETIM.: del part. pass. de sentirdel llatí sĕntīre 'percebre amb els sentits; adonar-se; pensar'.