dilluns, 21 de novembre de 2011

eixumorar

[aʃumoɾáɾ] o [aʃamoɾáɾ] eixamorar v1. tr. Començar a eixugar; llevar part de la humitat; mig eixugar.
ex: Eixamora la roba *antes de guardar-la.
2. pron. Perdre una cosa part del líquid que conté, començar a assecar-se.
ex: Si estens el drap, s'eixumorarà més prompte.
cast. rezumar
ETIM.: del llatí exhūmŏrare, ‘llevar la humitat’, der. de humor 'humitat'; eixumorar és la forma primitiva alterada després per dissimilació (eixamorar). Sembla ser que les dues formes conviuen a Oliva.
diàleg dels informants.
–La roba encara no està seca, està eixumorà(da) Vol dir que hem posat roba estesa per a què s'eixugue però continua tenint humitat, encara que li manca un poc per estar eixuta. 
–Ma mare deia eixamorar la roba
RCN, JB