reballar

[reβaʎáɾ] v. 1. tr. Llançar amb força, amb violència; llançar enlaire.

ex: Li va reballar de braç la botella en tot l cap.

cast. arrojar 

2. pron. Llançar-se amb força cos i tot.

ex: Es va reballar un bac que tot pensàvem que no la contava. 

cast. arrojarse, tirarse

ETIM.: segurament alteració de rebel·lar.

JC, CMN