divendres, 9 de desembre de 2011

reballar

[reβaʎáɾ] v1. trLlançar amb força, amb violència; llançar enlaire.
ex: Li va reballar de braç la botella en tot l cap.
cast. arrojar 
2. pron. Llançar-se amb força cos i tot.
ex: Es va reballar un bac que tot pensàvem que no la contava. 
cast. arrojarse, tirarse
ETIM.: segurament alteració de rebel·lar.
JC, CMN