papar

[papáɾ] v. 1. tr. Engolir sense mastegar. 

ex: Papava sense tocar vora.

cast.: tragar

2. tr. vulgarisme Menjar.

ex: Se n'ha anat a papar.

cast.: jalar

3. pron. vulgarisme Veure, escoltar sense cap criteri ni moderació.

ex: Es posa davant de la tele i s'ho papa tot.

cast.: tragarse

4. tr. No entendre

ex: És canviar al francés i no papar-ne ni una.

cast.: no entender ni papa

5. pron. Creure qualsevol cosa.

ex: És molt simple. Ja li pots dir una bola que s'ho papa tot. 

ETIM: del llatí pappare 'menjar'