dilluns, 4 de juny de 2012

esbadocar

[azbaðokáɾ] v. 1. tr. Badar, obrir (especialment una fruita o una flor); pron. obrir-se o badar-se una fruita com ho fa la magrana.
ex: Ja estan esbadocant-se els melons.
2Estar esbadocat, estar més obert del que toca. 
ex: Això no t'ho comprarà ningú. No veus que està esbadocat?
cast. abrir
ETIM:: derivat de badoc.
MCGM