[desbaɫafiáɾ] balafiar v. tr. Gastar supèrfluament, malgastar, dilapidar.
ex. No són dies d'anar desbalafiant *auia!
cast. malgastar.
ETIM.: probablement de l'àr. b al-'âfiya 'amb salut, amb perdó', d'on l'ant. venir a balàfia 'obtenir el perdó un captiu'; d'un primer significat de 'perdonar' es passà a 'fer grans despeses'; el prefix des- que indica 'pèrdua, separació' s'hi afegix popolarment per tal marcar la negativitat de l'acció.
diàleg de l'informant
L'altre dia mon pare va utilitzar la paraula "balafiar" per a explicar-nos que el fill d'un conegut seu havia malgastat tota la fortuna que havia heretat dels pares.
ACP, APB, CMN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada