divendres, 21 de juny de 2013

fora

[fɔ̞́ɾa] adv1. A la part exterior. 
ex. Quan fa calor, dormim fora. 
cast. fuera
2.  amb la prep de 
a. En sentit immaterial, lliure, deslliurat, exempt. 
ex. Jo faig prompte el dinar i *aixína ja estic fora d'anar amb presses. 
b. Equivalent a no caldre, no haver de.
ex. Ves amb el teu cotxe i fora d´esperar a uns i a altres. 
ETIM.: del llatí fŏras, mat. sign.
LLN