dissabte, 24 d’agost de 2013

rebuig

[reβúʧ] subst. m. 1. Acció de rebutjar, de no acceptar una cosa perquè es considera de mala qualitat, indigna de ser acceptada.
ex. Què vol dir eixe rebuig? Què ja no la vols?
cast. rehusamiento, desechamiento.
2. Cosa que es rebutja; allò que queda quan ja s'ha fet la tria d'un conjunt de coses.
cast. desecho, rezago.
ex. Eixes taronges són de terra, de rebuig.
3. Cosa de mala qualitat; persona menyspreable; deixalla.
ex. Eixos mobles, ni pense mirar-los. Són rebuig.
ETIM.: del ll. repūdĭu des del verb repudiare 'rebutjar; repudiar'.