diumenge, 25 d’agost de 2013

Hi vore's

[ivóɾes] loc. verbal en sentit absolut 1. veure-hi Capacitat de percebre amb els ulls, amb el sentit de la vista, posseir el sentit de la vista. La forma negativa expressa la manca de capacitat visual externa (per falta de llum) o funcional (per pèrdua del sentit).
ex. Ara que m'han posat ulleres, m'hi veig millor.
2. veure-s'hi Haver-hi claror suficient.  
ex. Encén la llum, que no m'hi veig!
ETIM.: el nucli vore (veure), des del ll. vĭdēre (mat. sign.) amb el pronom personal adverbial hi (resultat  de la concurrència en el llatí vulgar i d'una fusió entre els adverbis de lloc ll. ĭbī 'aquí; allí' i el ll. hīc 'ací'), reforçada amb el pronom reflexiu se (s'hi, m'hi, etc.). Expressa la visió en un lloc en referència al que percep.
FMB

Cap comentari:

Publica un comentari