dissabte, 24 d’agost de 2013

*rebutgero

[reβuʤéɾo] rebutger subst. m. Persona o comerç de rebuig, és a dir de productes agraris, en particular de taronges, que no són aptes pel comerç exterior. 
ex. Eixos repoms, si el *rebutgero no te'ls compra, mira si te'ls volen a la peladora. 
ETIM.: de rebuig amb el sufix -er(o) que fa referència a la professió.
vegeu rebuig
diàleg de l'informant 
Aquell comerciant de taronges que sols treballa el mercat interior i la industria és un rebutgero.
PSM