divendres, 27 de maig de 2011

fussar

[fusáɾ] v. tr. Furgar; remoure, punxar, escorcollar, xafardejar, tafanejar; als animals, alçar o remoure la terra amb el morro.
Ex: Es fussa el menjar; es fussen els caixons; es fussa la ferida; es fussa el nas; es fussen els assumptes dels altres…; els porc i els senglars fussen la terra.
ETIM. verb construït sobre el subst. fus, del llatí fūsu 'fus'
vegeu fus
CPG