arromangar

[aromaŋgáɾ] v. tr. Arremangar.

Ex: Arromanga-li els camals, que no se'ls banye.

v. pron. arromangar-se

Ex: Em vaig quedar en els ull com a plats quan es va arromangar tota *arromangà!

ETIM.: és dubtós si és pres del cast. arremangar o si és una formació paral·lela a la del mot castellà, que evidentment es deriva del llatí manĭca, 'mànega'.