divendres, 27 de maig de 2011

menejar

[meneʤáɾ] v. tr. Moure d'un costat a l'altre
Ex: Meneja una miqueta l'arròs.
cast. menear, revolver.
v. pron. menejar-se Obrar de pressa, amb promptitud.
Ex: Meneja't! què esperes?
Tractar o intervenir en un assumpte.
Ex: Tranquil·la que ja em menege jo i t'ho resoldré.
cast. menear, manejar.
cat. or. remenar
ETIM.: derivat de menar, del llatí mĭnare, ‘amenaçar’, ‘conduir un ramat’.