menejar

[meneʤáɾ] v. tr. Moure d'un costat a l'altre

Ex: Meneja una miqueta l'arròs.

cast. menear, revolver.

v. pron. menejar-se Obrar de pressa, amb promptitud.

Ex: Meneja't! què esperes?

Tractar o intervenir en un assumpte.

Ex: Tranquil·la que ja em menege jo i t'ho resoldré.

cast. menear, manejar.

cat. or. remenar

ETIM.: derivat de menar, del llatí mĭnare, ‘amenaçar’, ‘conduir un ramat’.