obrer (de vila)

[oβɾéɾ] Obrer de la construcció. Nom tradicional, substituït per obrer, per antonomàsia.

ex: Era obrer però li agradava anar a defora els dissabtes.
cast. albañil

loc. substantiva Obrer de vila o de cases: mestre de cases, paleta (DCVB)

nota: La societat rural oposa l'obrer al llaurador, tot i tenint en compte que no en el sentit d'obrer 'de fàbrica' sinó 'de vila'.

vegeu obra, obrar, anar a l'obra