dimecres, 8 de juny de 2011

*mandoquejar

[mandokeʤáɾ] v. tr. (?) Acció pròpia del *mandoquer; voler imposar-se; xafardejar, escorcollar.
Ex.: Què fa *mandoquejant les factures?
ETIM.: construït sobre el subst. més la terminació preromànica *-itiare.