dilluns, 4 de juliol de 2011

alforgassat

[alfolɣasát] alforgassada (f.) [alfolɣasá] 1. subst. Persona sense espenta.
Ex.: Estás ahí molt alforgassat, fes faena!
2. adj. Divertit, de festa.
Ex.: …les borles, la fred, emponnar-se, els xics alforgassats, els pubs enforfoguits...
ETIM.: de folgassar v. intr. (Escrig-Ll. Dicc.) –folgaçar (DACV)– Estar voluntàriament sense fer faena;
cast. holgazar, holgazanear, de folgar v intr 1 Fer festa, reposar de treballar. Entre vacances i vagues, folguen gairebé tot l'any. del llatí. tardà follĭcare 'panteixar, esbufegar; anar balder', der. de fŏllis 'manxa'.
El sufix en- passa a an– i post. a al- per metàtesi; i per dissimilació [folɣ–] passa a [foɾɣ–].  Més -ass-, infix que afegeix un matís augmentatiu.
diàleg dels informants: 
– Eixa la vaig posar jo. La utilitze tots els dies. La gent està prou alforgassà(da) últimament!
– Jo solament li l'he sentida a una tia (nascuda cap al 1890) i a J.!!
– Però J., tu la utilitzes en el sentit de "jugarrí"?
JC, LLN, MCGM