dilluns, 4 de juliol de 2011

tec

[tέk] subst. m. Soroll d'un cos sòlid que topa amb un altre; especialment, soroll d'una bola de joc quan fa blanc i topa amb una altra (bal.).
Fer tec: fer blanc, fer topar una bola amb una altra i guanyar un punt en el joc; fig., tenir èxit, aconseguir allò que un es proposava.
cast. salirse con la suya, salir airoso.
ETIM: onomat. que reproduïx el so de la col·lisió.