dilluns, 4 de juliol de 2011

trafegar

[tɾafeɣáɾ] verb. intr. Ocupar-se activament en un treball; faenejar movent-se molt o intensament.
Ex.: Si deixa de trafegar, es mor.
cast. trafagar, trajinar.
ETIM.: d'origen incert, potser d'un llat. vulg. *transfricare 'refregar llargament' o bé d'un altre llat. vulg. *transfaecare 'remenar el solatge, tramostar el vi', der. de faex, faecis 'solatge'