divendres, 8 de juliol de 2011

desmai

[dezmáј] substm. 1. Síncope, pèrdua dels sentits transitòria, acompanyada a vegades de convulsions.
Ex.: Quin sobresalt! Li va entrar un desmai i no sabíem què fer.
2. Mancament de les forces vitals; defalliment.
Ex.: Tinc un desmai que no és de fam.
3. per extensió: gana intensa de menjar que comporta un cert defalliment (és l'ús mes freqüent a Oliva).
Ex.: Quin desmai! Quan dinem?
cast. desmayo.
ETIM.: derivat postverbal de desmaiar.