divendres, 8 de juliol de 2011

boçar

[bosáɾ] v. tr. vomitar Traure per la boca.
Ex.: Estava que boçava de sentir-la parlar sempre de *dinés.
cast. vomitar, arrojar.
Només viva a l'expressió: Estar "que boça". vegeu butzar
ETIM.: possiblement del cast. ant. bossar, íd., tret de rebossar, i aquest, del ll. reversare 'treure de dins a fora'.
CMN, MCGM