dimecres, 13 de juliol de 2011

esgarrifar

[azɣarifáɾ] v. trans. Provocar una esgarrifança o esgarrifances, especialment una emoció intensa.
cast. espeluznar, escalofriar, estremecer.
Ex.: Les imatge de la tele esgarrifen el més pintat.
v. pron. Tindre tremolor convulsiu per efecte del fred, de la febre, d'una emoció intensa, etc. vegeu esmussar.
Ex.: Les ungles de la mestra tocaven la pissarra i *mos esgarrifava.
ETIM.: incerta, possiblement es tracta d'una alteració d'uns *escalufrí, *escalifred, variants de calfred
APM