dimecres, 13 de juliol de 2011

esmussar

[azmusáɾ] v. trans. i pron. 1. Fer menys agut; llevar agudesa al tall o a la punta d'una eina, d'una arma.
Ex.: Este *gavinet està tan esmussat que no talla ni el vent.
cast. embotar.
2. Causar una impressió aspra i desagradable a les dents pel contacte d'una cosa àcida, per un soroll estrident, etc. vegeu esgarrifar
Ex.: La pel de la bresquilla m'esmussa.
cast. dar dentera.
ETIM.: de l'italià smussare, ‘amortir l'angle o la punta’. (DCVB)
d'origen expressiu que evoca la idea d'arrodoniment, aplatament, esmussament. (GDLC)
APM